Exoneració del passiu insatisfet

En primera instància, es va denegar l'exoneració del passiu insatisfet sol·licitada per un deutor persona física, considerant que havia incorregut en un sobreendeutament temerari, basat en la desproporció entre els seus ingressos i l'import dels deutes contrets per crèdits al consum. El concursat va recórrer en apel·lació, argumentant que el seu endeutament no era negligent, sinó que responia a circumstàncies sobrevingudes relacionades amb la subsistència de la seva unitat familiar.

L'Audiència Provincial, a la vista de la informació aportada, conclou que no s'ha acreditat prou que el deutor hagi actuat de manera negligent o temerària en la contractació dels deutes, per la qual cosa estima el recurs d'apel·lació. El jutjat de primera instància es va limitar a considerar el salari, la llista de creditors i l'import total dels deutes, sense valorar altres paràmetres com ara les despeses de lloguer, les càrregues familiars, les dates dels crèdits, el moment en què es van produir els impagaments, etc. Per valorar el comportament del concursat, s'han de tenir en compte les circumstàncies que es van produir en el moment en què es van produir els deutes, no les circumstàncies que concorren en el moment en què es produeix la insolvència o es presenta el concurs.

A més, s'insisteix que no n'hi ha prou amb un grau mitjà o lleu de negligència. Per excloure el dret a l'exoneració, cal que el comportament del deutor sigui dolós o greument negligent en el seu endeutament, per les raons que es desenvolupen a continuació:

• La Dir (EU) 2019/1026 exclou únicament el deutor que sigui deshonest o que hagi actuat de mala fe en el seu endeutament (art.23.1), per la qual cosa inclou els deutors que hagin actuat enganyant els seus creditors o amb negligència greu, és a dir, incomplint les normes més bàsiques de prudència financera.

• Si per a la qualificació del concurs com a culpable es requereix que hi hagi hagut frau o culpa greu del deutor en la generació o agreujament de l'estat d'insolvència (LCon, art. 442), sembla raonable considerar que el grau de diligència requerit per a l'exclusió de l'exoneració és el mateix, és a dir, com a mínim negligència greu.

• L'exigència d'un nivell de diligència molt elevat (negligència lleu) comportaria el rebuig de la majoria de les sol·licituds d'exoneració, ja que la gran majoria d'elles es deuen a situacions de sobreendeutament. Per tant, l'exoneració es reduiria als casos en què la insolvència es deu a situacions extraordinàries, quan l'objectiu de la norma és precisament atorgar una segona oportunitat al deutor sobreendeutat.